Ala Littoria: les imatges, per Andreu Carles López Seguí.

L’ I-BUIE, idrovolante Cant Z 506. (Fig.1)

De totes les línies de correu aeri a la guerra civil espanyola, és probablement la línia Roma - Pollença - Melilla - Cadis, la més estudiada. Voler afegir res més a tants d'articles i llibres escrits sobre el tema pareix una aventura digna de fracassar. Així i tot, sembla que, de vegades, els esdeveniments es neguen a mostrar, d'un cop, tots els seus secrets.

No pretenc amb aquest article contar la història de la línia Roma - Palma - Melilla - Cadis, que ja està contada moltes vegades i molt bé, si no afegir nova documentació a lo ja conegut.

Fa pocs mesos, vaig tenir la sort de trobar, de mans d’un bon amic col·leccionista - Juan Manuel Bernal -, els tríptics de publicitat amb els horaris i tarifes que emprava Ala Littoria durant la guerra civil espanyola. Tot d’una hem vaig donar compte de la importància de la troballa. Per primer cop podíem escriure un article sobre Ala Littoria amb informació de primera mà. La informació provinent de la mateixa protagonista de la història.

L’I-CANT amarant i vista frontal de la part anterior d’un dels trimotors (Fig. 2)

La documentació trobada, es compon d’un conjunt dels típics fullets horaris que les companyies aèries reparteixen a clients i agències de viatges. Corresponen al període 1937 - 1938, certament el més conegut; malgrat això, no deixen d’aportar certeses i confirmacions a moltes de les suposicions fetes fins a la data.

En primer lloc, pel que fa als aparells emprats a les línies, teníem ja constància, per les dades tretes dels documents originals de l’ajudantia de marina d’Alcúdia, durant el període de la guerra civil - conservades al meu arxiu, i molt ben extractades per Fèlix Gómez Guillamón, al seu discurs d’entrada a l'Acadèmia Hispànica de Filatèlia i Història Postal - dels noms dels aparells i la freqüència amb la que volaren a les illes. Aquí podem comprovar, de primera mà, els tipus d’aparells i veure les fotografies, d’aquests mateixos, efectuant el vol entre Roma, les Balears i Cadis. Moltes són les referències escrites que hem trobat al hidros Cant Z 506 com a protagonistes d’aquests vols, però fins ara poques imatges. A la fotografia de la figura 1, podem veure al I - Buie, probablement al moment de enlairar-se al Lido de Roma cap a Mallorca. A la figura 2 el I - Cant, molt probablement, en la mateixa ubicació. Devora de l’anterior una imatge frontal del trimotor. Ambdós aparells figuran reiteradament relacionats als esmentats registres de vols.

Pàgina de l’horari d’estiu de 1937 -4 d’abril al 2 d’octubre- (Fig. 3)

Pàgina de l’horari d’estiu de 1938 -27 de març al 1 d’octubre- (Fig. 4)

L’anomenada documentació, deixa molt clar que mai no s’empraren d’altres models a les citades línies, al menys al període estudiat. A tots els fullets podem observar com, juntament amb la resta de dades referents a horaris, etc, apareix denominat el tipus d’avió que s’utilitza per a la prestació del servei.

Pel que fa als colors, les fotografies son en blanc i negre - el més comú a l'època - per tant, per conèixer els colors, hem d’anar a d’altres fonts; i si es possible a més d’una. Així, hem trobat dues fonts, l’una oral i l’altra escrita, que coincideixen en afirmar que els colors dels avions eren escarlata i blanc. La font oral es el nostre company Pere Llabrés i Bofarull, que essent encara un al·lot, va venir a Mallorca des de Barcelona no més finalitzar la guerra a bord d’un d’aquest aparells i recorda perfectament els seus colors. La font escrita prové d’en Georges Bernanos, que al seu llibre Els grans cementiris sota la Lluna, diu referint-se a l’autoanomenat “comte Rossi”: “El vam veure desembarcar, un bon matí, d’un trimotor escarlata”. Pel que fa a aquest darrer testimoni, és interessant recordar el fet que el comte Rossi arribà a Mallorca el dia 26 d’agost de 1936, el que confirma una vegada més el que ja coneixíem pels diaris de l’època ( per exemple Falange ), i és el fet que el inici dels vols d’Ala Littoria a les Balears vengueren parells amb la intervenció italiana a les Illes, independentment de la discussió, més o menys acadèmica, sobre el dia de la inauguració oficial dels vols. Fet, d’altra banda, totalment resolt.

A l’horari d’estiu ( 4 d’abril al 2 d’octubre) de 1937 (Fig.3), podem veure a la mateixa pàgina els horaris de les línies 333 Roma - Cagliari i 364 Roma - Palma - Melilla - Cadis. Probablement record de quan la línia de Roma a Pollença feia escala a Cagliari, al principi dels vols. Encara no sé exactament en quina data s’eliminà l’escala de Cagliari. Els vols eren tres vegades per setmana: els dilluns, els dimecres i els divendres en el sentit Roma - Cadis; i els dimarts, els dijous i els dissabtes en sentit contrari. A més a més, surten les adreces de les diferents delegacions d’Ala Littoria a les ciutats on feia escala i els horaris dels autobusos que transportaven els passatgers des de les oficines als llocs de sortida dels avions. Just un any després, a l’horari d’estiu de 1938 (27 de març al 1 d’octubre - Fig.4), trobem les línies ampliades i reorganitzades. L’antiga línia 364 s’ha reconvertit a la reorganització en la 405, que manté les mateixes escales i dies de vol en un i altre sentit. Ara la nova 405 funciona en combinació amb dues noves línies: la 480, Melilla - Tetuan, i la 481, Málaga - Sevilla. Aquestes altres línies no venien servides pels Cant Z 506, si no pels Savoia-Marcheti S – 73 (Fig. 6). També es produeixen canvis a l’organització administrativa de la companyia a Espanya, que comença a disposar d’oficines pròpies a quasi totes les ciutats de destinació.

Aquests horaris es feien per grups de línies; això vol dir que no a tots els horaris apareixen totes les línies. De totes formes la companyia feia de tant en tant horaris més complets. Aquests fullets duien més informació, mapes, tarifes postals, reproduccions dels avions de la companyia i de les seves instal·lacions, etc. A l’horari d’estiu de 1937 (4 d’abril al 2 d’octubre), un altre horari complet, distint de l’abans anomenat, trobem una pàgina (Fig. 5, en aquesta pàgina), amb el resum de les normes vigents pel correu aeri.

Savoia Marchetti S-73, emprat a les línies Màlaga-Sevilla i Melilla-Tetuan (Tànger) (Fig. 6)

En la imatge de la pàgina anterior (Fig. 5) veiem les sobre taxes aèries aplicables a la correspondència italiana, que ens permetrà reconèixer una peça circulada per Ala Littoria cap a Espanya, encara que no dugui cap altra marca de correu aeri. Això darrer succeeix amb freqüència amb les targetes postals. La sobre taxa per Europa, la que ens afecta, és d’una llira per cada 20 grams, a la que s’afegirà el franqueig corresponent. També és interessant el fet de permetre el franqueig a Espanya i Marroc amb segells de correu ordinari, de fet la pràctica totalitat dels exemples que trobem venen franquejats d’aquesta manera.

Carta amb etiqueta blava de correu aeri en italià i francès enviada des d’Espanya. L’etiqueta blava és un dels models més comuns d’Ala Littoria. (Fig. 7)

Un dels models de carta leggera especiale (Fig. 8)

Seguidament dóna instruccions sobre la utilització de les etiquetes blaves de correu aeri. Aquestes etiquetes identificatives eren obligatòries. Ala Littoria les regalava a les seves delegacions quan anaves a enviar una carta. Malgrat l’exemple que figura al fullet, les més normals, foren molts els models emprats per la companyia, entre ells els que incloïen a la dreta el símbol de la companyia. Aquestes darreres s’empraren força en la correspondència sortida a les línies 480 i 481, així com a l’arribada a Espanya des de Italia. Això era un incompliment de les condicions d’utilització de les etiquetes que eren bilingües italià - francès, quan partint d’Espanya hauria estat obligatori emprar l’idioma espanyol juntament amb el francès (idioma oficial de la UPU. Fig. 7)

A continuació parla de la carta leggera especiale. Es tracta del típic sobre de correu aeri que anys després es faria tan popular. Els sobres fets d’un paper especialment minso, eren molt pràctics, donat que el correu aeri fixa la sobre-taxa en funció del pes i a més duien impresa la identificació del correu aeri. Els models d’Ala Littoria solien dur l’identificatiu de la companyia a la solapa del revers. També tenim coneixement de distints models. Amb destinació a Espanya foren molt rarament utilitzats, ja que com diu el fullet es recomanaven per els trajectes més llargs - Àfrica Oriental i Països extra europeus -. (Fig. 8).

Finalment inclou una genèrica recomanació pel correu aeri - dipositar la carta a temps -. No dur la carta a temps de la sortida del primer avió retardava innecessàriament la correspondència.

Tot seguit (Fig. 9), reproduïm el mapa de serveis de la companyia l’estiu de 1937. Pel que fa al nostre país, Ala Littoria només havia establert la línia 364 ja citada. Tots els altres serveis responen clarament als interessos italians a l’època, el mapa constitueix un autèntic exemple de geopolítica. Las línies gruixudes corresponen als serveis d’Ala Littoria i les primes corresponen, quasi exclusivament, a la col·laboració amb la Lufthansa alemanya i potser qualque línia d’Air France. La línia 364 apareix dibuixada amb un error molt freqüent: situar Palma a la Badia de Pollença, lloc d’arribada real dels hidros a Mallorca, malgrat que la línia es digués Roma - Palma. La representació de les Balears en general és penosa, bé per absències, ja que no més representen l’illa de Mallorca - obliden Eivissa, Menorca i Formentera -, bé per el propi dibuix de l’illa de Mallorca, que no passa de molt aproximat. Resta clar, de totes les maneres, que la combinació de la línia 364 amb la 22 de Lufthansa foren fonamentals per comunicar a l’Espanya nacional amb la resta del món.