Els cupons de "La Nueva Vida", per Jaume Boada Salom

El moviment cooperativista tengué una importància cabdal a Mallorca des del final del regnat d'Isabel II (1868), fins la Guerra Civil Espanyola (1936). Arreu Mallorca nesqueren nombroses cooperatives que representaren un important motor econòmic per a molts pobles illencs (també a Palma), però a part d'això cercaven una cosa tal vegada més important: establir una garantia ètica en els productes que oferien, és a dir, que els productes no es trobessin adulterats (pràctica força comuna en aquella època), a un preu just i que els guanys de les vendes repercutissin en benefici de tots els socis, consumidors i el mateix poble. És a dir, el seu funcionament i filosofia era totalment diferents dels de les empreses actuals del món capitalista en què vivim.

De totes les cooperatives que existiren a Mallorca, la més rendible si hem de jutjar els seus resultats fou La Nueva Vida, una cooperativa nascuda a Llucmajor el juliol de 1907 amb un capital social de 930 pessetes i una junta directiva composada per homes experimentats en el camp sindical i polític. La seva tasca no es limità al caràcter estrictament comercial, sinó que esdevingué un important element de cohesió social dins del poble, organitzant nombroses activitats culturals, recreatives i educatives. De fet, l'any 1908 va crear una escola nocturna, l'èxit de la qual va donar impuls a la creació d'una diürna poc després. També celebrava entre els veinats excursions, balls de carnavals, funcions teatrals, conferències, etc. Cal a dir que una bona part de l'èxit de La Nueva Vida es degué a l'important nombre de socis que aglutinà la societat durant la seva existència, passant dels 90 de 1908 als 650 de 1928, tot un èxit si tenim en compte la població de Llucmajor en aquella època.
Malgrat que la secció primera i més important fou la de mercaderies, l'any 1924 La Nueva Vida apareix estructurada amb dues seccions més: teixits i cafès. Durant els anys 30, es crea la secció de forn, disposa d'un gran magatzem al carrer de Sant Joan, i de 9 botigues arreu del poble. El febrer de 1930, i degut a l'enduriment de les condicions laborals per part dels empresaris, es convocà una vaga a Llucmajor durant la qual neix una cooperativa de sabaters que s'anomenaria La Hormiga.

L'objecte d'aquest article és l'anàlisis d'uns cupons que foren posats en circulació per La Nueva Vida. Fins ara, entre els col·leccionistes que se'ls trobaven hi havia la incògnita de si aquests cupons funcionaven talment com els vals d'emergència que circularen per tota Espanya sobretot durant els anys de la Guerra Civil, és a dir, com un element dinerari amb un valor facial total acceptat per pagar un bé. Malgrat que aquest ús seria el que més desitjaríem els col·leccionistes per a considerar aquests exemplars com a "moneda", sembla ser que no és exactament així.

Aquests cupons es lliuraven als qui compraven a la cooperativa en funció del valor de les compres efectuades, fossin socis o no, la cooperativa era oberta a tothom. Així, una persona que comprava per valor de 5 pessetes i 50 cèntims, rebia vals per un valor de 5,50 pessetes. En acabar el semestre, es repartien els beneficis (que les cooperatives anomenen excés de percepció) entre diversos conceptes, la proporció dels quals anava en funció del volum de beneficis:
- Una part per a les despeses de la cooperativa.
- Una part per a finalitats socials.
- Una part (solia ser un 30%) pels compradors. Aleshores es barataven els vals per una quantitat proporcional a les compres efectuades; evidentment no es rebien els diners equivalents al valor dels vals, sinó una proporció que solia ésser d'entre el 5 i el del 10%. Tot depenia dels beneficis que s'obtienguessin i que aquests bastassin per pagar a tots els compradors la proporció a les compres efectuades. Si qualque semestre no hi havia beneficis, simplement no es repartien beneficis entre els compradors.

El que sí han explicat alguns testimonis orals és que aquests cupons es feien servir ocasionalment com a moneda quan algú no tenia doblers, sempre que el seu valor a l'hora de bescanviar-los per efectiu al final del semestre no fos massa superior al valor que es volgués satisfer. Evidentment, per a que algú acceptés un d'aquests cupons havia d'estar mitjanament familiaritzat amb La Nueva Vida i estar assabentat dels beneficis aproximats que s'anaven acumulant. Això es podia sabre al final de cada mes, quan durant la Junta General de socis i accionistes s'avançava l'import del líquid disponible que hi havia per repartir. Així doncs, un cupó d'una pesseta, per exemple, segons com anés l'acumulació de beneficis, es podia acceptar com a pagament d'entre 5 i 10 cèntims de pesseta (entre el 5 i el 10% a què hem fet referència anteriorment).

Els exemplars de cupons que hem pogut localitzar comprenen tres valors: 10 cèntims, 25 cèntims i una pesseta. Gairebé tots són de la secció de mercaderies, que recordem era la més antiga i la més important, però com es veu en la catalogació annexa també n'hi havia de la secció de teixits (només n'hem localitzat un d'una pesseta); cal pensar que n'hi hagués de cafès i de forn, però no n'hem vist encara. Pel que fa al material de què estan fets aquests exemplars, se sembla força al paper assecant, malgrat que els exemplars aparentment més antics són de cartró que porten la marca en tinta del segell de la cooperativa i una impressió diferent que indica el seu valor. Quant al seu disseny, si bé es conserva la senzillesa comuna d'aquest tipus de cupons al llarg dels anys, hi ha nombroses varietats en els tamanys i tipus de lletres.

Un altre tret curiós d'aquests cupons és que sovint apareixen amb un dels cantons tallats. La teoria que d'una forma més versemblant podria explicar aquest fet és que aquests talls els fessin els cooperativistes per invalidar els cupons en bescanviar-los per doblers, i que no se'ls quedessin sinó que els tornassin als consumidors. En els exemplars més antics de cartró apareixen senzillament esqueixats per la mitat.

Cal pensar també, si tothom que comprés podia rebre beneficis, quins eren els avantatges de ser soci? La possessió d'accions de La Nueva Vida no donava dret a rebre directament beneficis econòmics, que com hem vist sí donava la possessió dels cupons. Per contra, tenir accions (i per tant, ser soci) donava dret a accedir a càrrecs de la junta directiva i a les diverses obres socials de la cooperativa: les seves escoles, la seva secció mèdica de socors mutus (la qual cobria, per exemple, les baixes laborals), o la seva caixa de pensions per a la vellesa, essent els seus primers beneficiaris els membres que fundaren la cooperativa l'any 1907. Per cert, cada acció costava 50 pessetes, la qual es podia pagar en terminis. La pràctica més habitual era que el soci que volgués adquirir una acció pagués 10 cèntims setmanals fins arribar a les 50 pessetes.

Finalment, l'esclat de la Guerra Civil acabà abruptament amb La Nueva Vida i La Hormiga. Es tenen notícies que el 19 de juliol de 1936 les seves activitats foren suspeses, els seus bens subhastats i 22 components executats. Avui en dia, hi ha gent a Llucmajor que diu que alguns d'ells foren transportats fins Cap Blanc i llançats dins un avenc d'aquell indret. És un fet conegut que degut a la seva prosperitat i preus avantatjosos havia arribat a convertir-se en una feixuga competència per a molts comerciants dels voltants, i a més, per mor de la seva mentalitat obrera i la seva activitat en favor de la solidaritat i el benestar entre els llucmajorers, a més de la seva autogestió purament democràtica, fora de l'abast de l'autoritat, es degué guanyar molts enemics entre molts empresaris i les ments més reaccionàries de l'època. Per això no és d'estranyar que hi hagués molta gent que al final hi volgués passar comptes.

Agraïments:
Manel Santana i Morro, escriptor, historiador i professor de la UIB, per la seva inestimable contribució documental en la confecció d'aquest article.
Antoni Calero, per la cessió desinteressada de la seva col·lecció que ha il·lustrat aquest article.

Catalogació


1 pesseta, cupó de cartró


Cupons de catró, esqueixats per la mitat, segurament després d'haver estat bescanviats per doblers

10 cts. (Mercaderias). Varietat I

10 cts. (Mercaderias). Varietat II

10 cts. (Mercaderias). Varietat III

10 cts. (Mercaderias). Varietat IV

25 cts. (Mercaderías). Varietat I
Esqueixat per bescanvi

25 cts. (Mercaderías). Varietat II
Esqueixat per bescanvi

25 cts. (Mercaderías). Varietat III
Esqueixat per bescanvi

25 cts. (Mercaderías). Varietat IV
Esqueixat per bescanvi

25 cts. (Mercaderías). Varietat V
Esqueixat per bescanvi

25 cts. (Mercaderías). Varietat VI
Esqueixat per bescanvi

1 pta. (Mercaderías). Varietat I

1 pta. (Mercaderías). Varietat II


1 pta. (Mercaderías). Varietat III


1 pta. (Mercaderías). Varietat IV

1 pta. (Mercaderías). Varietat V

1 pta. (Mercaderías). Varietat VI

1 pta. (Tejidos). Varietat I